Trastorn Específic Aprenentatge

Els Trastorns específics de l’aprenentatge (TEAP) constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l’escola, dificultant l’adequat progrés i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius.

A la pràctica dislèxia, digrafía i discalculia, no s’han d’entendre com a entitats diagnòstiques separades sinó que, sovint, es troben molt associades. El nen que llegeix malament és molt probable que presenti també desorganització en l’escriptura i el que tingui dificultats en el càlcul, pot ser que també presenti dificultats en la comprensió lectora. Encara que sempre pot detectar-se un àrea en la que un determinat nen o nena presenta més dificultats, els Trastorns específics de l’aprenentatge tenen una alta comorbiditat entre ells i, per tant, hem de treballar amb tots ells en la mesura que cada cas ho necessiti i més enllà de l’etiqueta diagnostica que li posem.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Els T.E.AP. solen presentar associats un conjunt de trastorns, conformant en cada cas, la base del problema:

1 – Trastorns de l’activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, falta de coordinació.

2 – Trastorns de la percepció

3 – Trastorns de l’emotivitat.

4 – Trastorns en la simbolització o descodificació (receptiu-auditiu i receptiu-visual) i expressiva o codificació (expressiu-vocal i expressiu-motora).

5 – Trastorns en l’atenció: atenció insuficient i atenció excessiva.

No s’ha d’entendre que tots han de presentar totes aquestes característiques, sinó que en major o menor grau solen estar presents en tots els T.E.AP.