Psico·Emocions

Fa anys que promocionem la PsicoEducació amb Nens i Adolescents, treballant a partir de la Intel.ligència Emocional. Un dels nostres Tallers és el Psico·Emocions.

Aquesta setmana, ens han fet una entrevista que volem compartir amb vosaltres:

1. Quants anys fa que el centre realitza aquestes teràpies?

La consulta treballa des de l’any 1997, és una Consulta de Psicologia Clínica Sanitària, amb núm. Registre Sanitari i Autoritzada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Atenem a nens i nenes, adolescents i adults, així com parelles i famílies.

SOM EQUIP

A la nostra consulta és fonamental la formació, i és així com a part de créixer com a equip creixem amb nous abordatges terapèutics. Actualment, el treball el centrem en tres grans blocs: l’emocional amb psicoeducació i dinàmiques, la intervenció psicopedagògica amb reeducacions, i l’abordatge purament clínic, des de l’ EMDR i  la teràpia cognitiu-conductual.

Un aspecte clau en la consulta amb nens i adolescents és el treball emocional. Considerem que és la base de moltes altres patologies i és essencial poder-ho treballar també de manera preventiva. Per això realitzem tallers amb nens i adolescents sobre les emocions, l’autoestima i les habilitats socials.

2. Creieu que el fet de que quan som petits se’ns castiga per tenir atacs de ràbia, tristesa, etc. influeix anys més tard en la gestió d’emocions?

Com amb tot, depèn molt del cas i de la situació. El més important és ensenyar als nens a gestionar les situacions, mitjançant la intel·ligència emocional. I perquè aquests nens es desenvolupin en la societat de manera adequada, els pares també han d’aprendre d’aquesta intel·ligència emocional. Per això no solament treballem amb els nens, sinó que també fem un treball amb els pares: donem pautes, indicacions, alguna petita formació, etc. 

És normal que quan un nen estigui trist plori, o que quan estigui enfadat cridi o colpegi alguna cosa. És molt important que l’emoció que sentim es manifesti, perquè és un missatge que ens està donant el nostre cos i la nostra ment, i no l’hem de deixar de banda. Castigar als nens per manifestar les emocions és contradictori. El nen està rebent un missatge erroni: “les emocions no s’han de manifestar”. I arribarà un punt que les reprimirà i se les acabarà quedant a dins, sense manifestar-les. I això, finalment, a l’adolescència o l’edat adulta, acaba petant. Per això és important que ensenyem als nens a manifestar, sempre de manera correcta, les seves emocions, i si ho fem des que son petits molt millor. Que sàpiguen identificar que noten al cos, quines situacions li provoquen unes o altres, etc. I el següent pas serà saber gestionar-les correctament, és a dir, què faig (conducta) amb l’emoció que sento. 

Om hem dit, una bona gestió emocional ha de sorgir des de la infància. Avui en dia hi ha moltes mancances en aquest aspecte, per això la majoria dels casos que portem a consulta son quan ja han explotat, quan ja son pre-adolescents o adolescents i es troben en la tessitura que no saben gestionar correctament les emocions que experimenten. És a dir, com a totes les persones, l’emoció la presenten, perquè com ja sabem que es manifesti l’emoció no ho podem controlar. L’altre pas és el control i la gestió d’aquestes emocions. I aquesta és l’assignatura pendent. 

3. Diríeu que els adolescents es veuen forçats a reprimir els seus sentiments a causa de la societat/pares/altres factors del seu entorn?

La majoria de vegades sí. Pot ser per dues raons: una manca de límits, on als adolescents els hi manca una guia i un referent; o el cas contrari, per un excés d’autoritat i de límits, o fins i tot contradictoris. 

També hi ha el típic aspecte social de: “els nens no ploren”, “has de ser fort i valent”. No hem de reprimir les emocions dels nens i adolescents, iguals que nosaltres com a adults tampoc les hem de reprimir. Si s’ha de plorar, es plora; si s’ha de cridar, es crida; perquè l’emoció l’hem de manifestar. Lo important és saber gestionar-la de manera adequada i saber quan aquesta emoció s’ha d’acabat per donar pas a una altra o per solucionar un problema.

També és cert que unes emocions es reprimeixen més que unes altres. Jo sempre els hi poso un exemple als nens sobre una de les emocions que, moltes vegades, es reprimeix i els hi costa més identificar: la tristesa. Molts nens (i adults) veuen la tristesa com una emoció negativa. I no és així. La tristesa és una emoció com qualsevol altra. Jo no sóc partidària de classificar les emocions en positives o negatives, perquè, al cap i a la fi, totes elles ens aporten i de totes elles en traiem alguna cosa beneficiosa. Amb la tristesa, sempre els hi ensenyo que un cop l’hem experimentat, hem plorat, ens hem decaigut, etc., ve la seva part més bona, que és la motivació per fer alguna cosa. Per exemple, si els nens suspenen un examen i això els entristeix, seguidament aquesta tristesa deriva a una motivació: esforçar-se més per treure millor nota en el següent examen. Per tant, lo important de les emocions, com diu Daniel Goleman, pare de la intel·ligència emocional, es saber escoltar el que ens volen dir i assegurar-nos que tenim les eines apropiades per manejar la situació. Totes les emocions tenen un propòsit, una finalitat, però hem de saber què fer amb aquesta informació. Aquesta és la base de la intel·ligència emocional. 

Per tant, es reprimeixen les emocions? Si. I cada adolescent tindrà el seu factor per reprimir-la, en funció de la seva educació, els valors que tinguin, la societat que els hi influeixi, etc. 

4. Com pot afectar a un adolescent i al seu entorn el fet de no saber gestionar les seves emocions?

Quan un adolescent no gestiona correctament les emocions, normalment pot presentar problemes a l’escola, amb els amics o a casa. I sobretot aquests problemes estan relacionats amb tres aspectes psicològics molt importants: l’autocontrol, les habilitats socials i la solució de problemes.  

Si no hi ha una correcta gestió de les emocions, moltes vegades és perquè no hi ha una psicoeducació correcte: no manifesten correctament, no saben el que els hi provoca en el seu cos, quina pensaments tenen associats a l’emoció, etc. I finalment, aquests adolescents acaben explotant. Altres vegades, el fet de reprimir-se, acaben entrant en un món interior i s’ho queden tot per dins, i això acaba desembocant a ansietats i depressions. Tot el que estigui relacionat amb el fet de reprimir les emocions, acaba desembocant a dificultats de gestió emocional posterior. 

A nivell de memòria i atenció, també hem observat que les emocions influeixen: quant més emocional és una situació tenim més probabilitat de recordar-la.

5. Quin àmbit de la vida d’un adolescent diríeu que es veu més afectat pel problema de no saber gestionar les emocions?

La veritat és que tots els seus àmbits es veuen afectats, però sobretot el personal. I indirectament, aquest àmbit acaba afectant a totes les vessants: escolar, familiar, social, etc. Perquè quan una persona no està bé amb si mateixa, tampoc ho pot estar amb el seu entorn. Som éssers bio-psico-socials, a l’etapa adolescent les relacions socials, el grup d’iguals cobra molta importància. 

El món adult, acadèmic, la societat, s’ha centrat molt en els resultats acadèmics, en assegurar un bon futur professional, en cobrir la part material i omplir els  nens i adolescents d’objectes, coses materials, etc. La part emocional, sovint, ha quedat oblidada. Alguns joves s’estan criant sols, sense presència conscient, sense mirada, tapant i amagant les emocions, ja que els pares, tampoc van ser educats en Intel·ligència emocional. Ara sabem que tothom, tingui l’edat que tingui, necessita ser escoltat i mirat des de l’emoció.

6. Quines poden ser les conseqüències d’aquest problema? Pot arribar a un cas extrem?

Algunes emocions, sobretot aquelles denominades habitualment “negatives”, com l’ansietat, la tristesa i la ira, es troben a la gènesis, el manteniment i el desenvolupament de diverses patologies. Moltes respostes emocionals presenten associades reaccions fisiològiques que afecten als òrgans i els teixits del nostre organisme, i acabem somatitzant.

Les emocions estan al cos, per tant, per poder sentir una emoció hem de notar al cos una sèrie de sensacions. Des de l’EMDR, sempre preguntem, “on sents, l’alegria?, on sents aquesta tristesa?”. L’emoció sempre s’expressa corporalment. El nostre cor i tot l’organisme envia senyals al cervell i és aquest el què li dona sentit al que notem. Sense una bona connexió cos-cervell/ment no podem gestionar bé les nostres emocions.

En aquest sentit trobem psicopatologies associades a processos emocionals disfuncionals, trastorns depressius, trastorns d’ansietat i trastorns límits de la personalitat, entre d’altres. 

Cal assenyalar que es troben alteracions emocionals en tots els trastorns (més de la meitat dels trastorns de l’eix I i tots els Trastorns de Personalitat de l’eix II del DSM-5, el manual de trastorns psicològics, mostren en alguna forma dèficit en la regulació emocional) ja que de base les emocions presenten un valor adaptatiu. Aquestes emocions s’adapten a l’estil cognitiu (pensament) i a les demandes situacionals, que faciliten la presa de decisions i preparen a la persona per ràpides respostes motores. 

7. Quines diferències diríeu que hi ha entre la gent que sap gestionar les emocions i les que no?

Les persones que saben regular les seves emocions poden controlar i decidir on paren la seva atenciótenen més habilitat per afrontar conflictes, experimenten i viuen la vida de manera més positiva, etc. Jo sempre poso l’exemple, “les emocions són transitòries, desprès de la tempesta, sempre surt el sol”. 

La clau està en sentir-les, aturar-se uns minuts al dia i mirar-nos, prendre consciència de com ens sentim. La gent que gestiona emocions sap què fer amb elles, aquesta és la CLAU. Si aprenem a regular-les jugaran al nostre favor, en canvi, si emprenem una batalla contra el que sentim, intentant amagar-les i evitant-les, la nostra vida emocional, i en general, es tornarà complicada i gastarem molta energia. 

8. Diríeu que aprendre a gestionar les emocions és un procés fàcil o difícil? Ràpid o lent?

Això no és una cosa de tot o res. Tot depèn de si s’està disposat, i de l’entorn que l’envolta. Una de les coses que sempre intentem fer entendre als pares, és que quan els nens són conscients de la problemàtica i les dificultats que presenten, el treball és molt més ràpid i més gratificant per a ells. A més, que els pares també estiguin implicats en els canvis que s’hagin de dur a terme o les noves pautes que hagin d’aplicar, també ajuda i facilita el procés. 

D’altra banda, si els nens venen a consulta amb resistències, o bé perquè no són conscients de la patologia o les dificultats, o bé perquè ho neguen rotundament, aquest fet dificulta el procés i l’endarrereix. Però la majoria de vegades, acaben adonant-se’n amb unes quantes sessions, que el tema emocional l’han d’abordar i poc a poc, amb els aprenentatges que s’emporten de consulta, aquestes resistències van disminuint, 

9. Esteu d’acord amb la idea que aquesta educació s’hauria d’impartir als centres escolars des de que som petits?

Totalment d’acord. Tot i així, no qualsevol pot ensenyar educació emocional. Considerem que és imprescindible un treball preventiu, on la competència emocional sigui una assignatura més en l’educació formal. Tot i així, abans de realitzar un treball emocional amb els nens, s’hauria de realitzar una formació a fons al professorat sobre intel·ligència emocional.

L’altre opció, una mica llunyana al format d’educació actual, seria la introducció de la figura del psicòleg sanitari a dins de l’escola. 

10. Diríeu que és comú el fet d’acudir a les drogues pel fet de no saber gestionar les emocions? 

És comú, sobretot en joves i adolescents. Conductes com el consum d’alcohol i altres substàncies o  les conductes autolesives encaixen en les estratègies de regulació emocional disfuncional. Aquestes drogues, malgrat aconsegueixen l’objectiu de reduir l’experiència emocional, comporten efectes secundaris desadaptatius. 

De fet, a la consulta no les considerem disfuncionals, sinó autèntics símptomes. Per tant, és clau diferenciar una regulació adequada del que pot ser “intentar controlar” les emocions de manera inadequada. 

11. Ens podríeu explicar breument en què consisteixen les vostres teràpies?

Com ja hem comentat, treballem les emocions amb psicoeducació i dinàmiques, el trauma amb EMDR i la intervenció psicopedagògica amb reeducacions, entre d’altres.

Concretament, quan treballem la psicoeducació emocional, la majoria dels casos a consulta ho realitzem un cop s’han detectat mancances de regulació i gestió emocional, que acaben provocant altres problemàtiques. La nostra feina rau en “reeducar” emocionalment als nens i adolescents que venen a consulta, i comencem des del principi: què són les emocions i els sentiments i en què es diferencien, quines són les més comuns, quines funcions tenen, en quines situacions sorgeixen unes o altres, què notem en el cos quan l’experimentem (perquè aprenguin a fer la connexió ment-cos), què podem fer per gestionar-les correctament, etc. 

I a partir d’aquí, comencem a treballar autocontrol, solució de problemes, presa de decisions, habilitats socials, assertivitat i empatia, reestructuració cognitiva, pensaments distorsionats, i tots aquells aspectes que s’acaben relacionant amb la intel·ligència emocional. 

Tota aquesta feina la realitzem de manera lúdica. Utilitzem llibres d’emocions, com l’Emocionari, l’Art d’emocionar-te, el Monstre de colors, etc.; amb jocs de taula com el joc del monstre de colors; amb dinàmiques i activitats creades per nosaltres, amb fitxes específiques d’algun tema en concret, etc. 

JOC “EL MONSTRE DE COLORS”

Tot i així, també realitzem un treball de manera preventiva en algunes situacions a nivell individual, i la majoria a nivell grupal, amb tallers psicoeducatius a nens i adolescents. 

12. Quines edats tenen les persones que fan aquesta teràpia?

Tenim de totes les edats, la majoria dels nens i adolescents que realitzen aquestes teràpies emocionals tenen edats compreses entre 8 i 16 anys. 

13. Hi ha diferències entre els gèneres?

L’experiència a consulta ens diu que sí.

Generalment les noies amb dificultats de gestió emocional responen a aquest dèficit emocional amb estats depressius, ansietat, etc. Cal esmentar que en els trastorns de la conducta alimentaria (TCA), a part d’altres factors, la regulació emocional també està molt afectada. I aquest és un trastorn on la prevalença majoritària és femenina. 

D’altra banda, els nois responen amb impulsivitat, és a dir, manca d’autocontrol i freqüentment consum de substàncies, en major grau que les noies.