ansiedad, autoconocimiento, autoestima, Psicologia Sanitaria

Seguim, adolescents confinats.

Encara a la Fase 0, durant aquestes setmanes em vist molts recursos sobre què fer amb els més peques, però on queden els adolescents?

La primera tasca dels pares sobre els nostres adolescents és explicar que la malaltia també els pot afectar, i el què és també molt important, que podrían ser portadors asimptomàtics d’aquest virus i contagiar el seu entorn. En aquests moments, entenem que totes les famílies ja han fet aquesta comunicació i que els adolescents són prou conscients del perill que comporta aquest virus i de la necessitat de confinament. Això no treu que haguem de fer recordatoris.

Pont Romànic Caldes de Montbui

La primera tasca dels pares sobre els nostres fills adolescents seria convèncer-los que la malaltia també pot afectar-los a ells,  i el que és també molt important, que podrien ser portadors asimptomàtics d’aquest virus i contagiar a tot el seu entorn, en aquest cas la seva família, atesos els dies de confinament en què ens ha tocat viure.

En els moments actuals, entenem que totes les famílies ja han fet aquesta primera comunicació i que els adolescents són ja conscients del perill que comporta aquest virus i de la necessitat del confinament. Això no treu que haguem de fer recordatoris. És important utilitzar, no només les paraules adequades, sinó també el to correcte.

Un cop l’adolescent ha acceptat la seva sort, és a dir, haver de confinar-se amb els seus pares en un espai comú que en la majoria dels casos obliga a compartir moltes hores junts, hem d’intentar fixar unes noves regles de joc familiar. És una nova situació a la qual ens enfrontem i en la qual no estem en absolut preparats, ni els adolescents ni els pares.

Consells per un òptim confinament amb fills adolescents

  • Els dies laborables són dies laborables, el dia ha d’estar organitzat, hem de tenir una rutina.

Cal fixar una hora per aixecar-se, dutxar-se, vestir-se, i durant el matí fixar un horari d’estudi per mantenir al dia les assignatures. Sé, que molts, es queden al llit, amb el pijama i fan les classes Online estirats. Per això, és important reforçar i continuar amb l’hàbit de llevar-se a una mateixa hora, i desplaçar-se al lloc d’estudi. Seure a la taula i tenir tot el material disponible (llibreta per prendre notes, bolis…). 

Podem introduir l’exercici físic al matí o a la tarda, però va molt bé, fer cada dia una estona, hi ha moltes aplicaciones mòbils plenes de possibilitats, així com vídeos a la xarxa. Saps? amb l’exercici lliberem endorfines, les hormones de la FELICITAT.

Recomanem que participin de la cuina i que no es limitin a seure a la taula i menjar, no cal que sigui cada dia, podeu acordar, pactar un dia a la setmana i que ell prepari el sopar, per exemple. Si a la taula els hi diem que no tingui el mòbil, obvi, no posarem la tele, ja sé que és un dels moments per veure les notícies, però hem de predicar amb l’exemple. També ens ajudarà a nosaltres el no estar sobreexposats a les notícies.

La tarda pot convertir-se en moment de connexions. L’adolescent necessita, potser, una mica més que la resta, connectar amb els seus amics, la parella, és a dir, seguir amb la seva vida social, i ells estan més acostumats que nosaltres a relacionar-se per xarxes socials. Llavors, no hem de ser tan estrictes amb l’ús de les tecnologies, en aquests moments, és la seva manera de seguir connectats amb els seus iguals, així la sensació d’aïllament serà menor. Després del sopar podeu veure junts una sèrie o peli i intentar anar a dormir a la “mateixa” franja que un dia laboral.

  • Durant els caps de setmana, podem ser més flexibles, però cal intentar mantenir els hàbits saludables, alimentació i horaris per anar a dormir. Aprofitar el confinament per a ajudar a repensar quin projecte de futur voldria (pensar en habilitats, valors, autoconeixement, motivacions…) i cercar conjuntament recursos que podrien ser-li útils posteriorment.  Intentar evitar el conflicto, no és el moment de buscar grans canvis. 

Seguim. Treballant l’empatia, el posar-nos en la seva pell, utilitzar vocabulari emocional, parlar més sobre com està, que sent, i posar nom. Penseu que no hi ha emocions bones ni dolentes, totes, totes estàn per aportar-nos informació.